SORTIDA AL TEATRE

"ADOSSATS”

 Com diu el programa es tracta d´una comèdia que va de la manca de comunicació en una família “normal”. El seu autor, es va inspirar en una novel.la en la que va llegir “com més a prop, més

desconeguts”.

Abans de fer un breu comentari de la representació, m´agrada parlar-vos primer del bon ambient que es crea quan un col.lectiu, els alumnes del Tercer nivell d´Anglès de la nostra Escola d´ Adults del Gornal i Bellvitge, es decideix anar al teatre, un dia 13 de desembre de l´any que acabem de deixar…

El fet que es faci la representació quan cau la nit, que el teatre estigui en un indret tan suggerent com el carrer Hospital del casc antic de Barcelona, i que sigui al Teatre Romea, de llarga tradició, ens va engrescar a anar-hi amb el cor obert i amb ganes de retrobar-nos en un àmbit diferent de l´àmbit escolar. Potser ens va faltar un detall: prendre alguna cosa a la sortida de l´espectacle. Serà qüestió de fer-ho la pròxima vegada!

La representació va ser, com a mínim, divertida (potser per algú de nosaltres, no tant). S´escoltaven les rialles del públic amb petits intervals, i crec que gairebé tothom va mantenir l´atenció fins l´acabament de l´espectacle. El llarg aplaudiment final demostrava la satisfacció del públic que sospito era majoritàriament provinent d'altres Escoles d'Adults.

Si em pregunteu què va cridar-me més l´atenció del guió, molt ben executat per la totalitat dels actors i actrius, va ser el que segurament pretenia ser, tan sols un serrall de tota l´obra: la relació, aquesta vegada aconseguida, entre la Deisy, la dominicana que acompanyava a l´avi Jordi i el mateix avi.

Quan tothom sospitava que la dona s´aprofitava dels diners de l´avi, resulta finalment, que es tractava d´un gest admirable d´en Jordi per a donar un cop de mà a la família de la domèstica, alhora que la Deisy mostrava un comportament delicat pel que fa a la recuperació humana d`un ancià que de viure sol, no hagués estat capaç d`encetar un ball amb una dona tan afectuosa com ella. Bé. Aquí teniu la meva crònica d`una nit de teatre que volem repetir el més aviat possible.

Ramiro. Gener del 2019.